El conjunt escultòric va ser realitzat pel prestigiós escultor Ramón de Soto per encàrrec de l’Ajuntament l’any 1982
Es tracta de la primera restauració que es duu a terme en els més de 40 anys d’existència del conjunt escultòric.
El regidor de Cultura, José Luis Moreno, ha assenyalat que la intervenció contempla la recuperació del peveter, que incloïa el disseny original, amb una flama votiva permanent “en record constant de les víctimes de les diferents riuades que han assolat la ciutat”.
A més, s’inscriuran els noms dels morts sobre pedra natural llaurada, s’adequarà l’entorn del monument i es col·locarà senyalística informativa en els seus voltants, donant compte de l’objecte del citat memorial. El regidor d’Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals, José Luis Moreno, ha informat que l’Ajuntament de València “impulsarà la rehabilitació integral del Monument a les víctimes de les riuades per convertir-lo en un memorial, amb una flama sempre encesa”.
Segons ha explicat Moreno, aquesta intervenció en el monument se suma a la proposta aprovada de dedicar l’esplanada de l’avinguda d’Aragó a les víctimes de la DANA, amb el que passa a denominar-se “Plaça de les víctimes de la DANA de 29 d’octubre de 2024”.
Així mateix, l’edil ha indicat que aquesta restauració “és la primera que es duu a terme en les seues més de quatre dècades d’existència” i contempla la recuperació del peveter que incloïa el disseny original, amb una flama votiva permanent “en record constant de les víctimes de les diferents riuades que, al llarg de la història, han assolat la nostra ciutat”.
A més, José Luis Moreno ha assenyalat que s’inscriurà, sobre pedra natural llaurada, “el nom de tots i cada un dels morts de la identitat dels quals es té registre”, així com s’adequarà l’entorn del monument i es col·locarà senyalística informativa en els seus voltants, donant compte de l’objecte i de la dedicatòria del citat memorial.
“Des del consistori, volem rendir un sincer homenatge a tots aquells valencians que van perdre la vida durant les devastadores inundacions patides el passat 29 d’octubre a València i en molts municipis de la seua àrea metropolitana i expressar la nostra solidaritat als seus familiars i afins, unint-nos en el seu dolor i mantenint viva la seua memòria perquè volem que el seu record perdure per sempre”, ha declarat el responsable de Cultura.
Amb aquesta actuació, que forma part de l’acord plenari del 20 de desembre de 2024 i s’emmarca dins del pla de treball de la Comissió No Permanent de la DANA, es dona compliment també a l’acord del Consell de Districte d’Exposició de 16 de juliol de 2020.
En aquest acord es va aprovar una moció en la qual s’instava la seua restauració integral, a l’adequació i a la millora de la neteja de l’entorn per a revertir la seua deterioració, així com a la col·locació de panells explicatius amb l’objectiu de preservar el record de totes les víctimes mortals de les riuades, “un compromís que, per desgràcia, fins a la data no s’havia atés”, ha subratllat Moreno.
Història i patologies del Monument
Realitzat pel prestigiós escultor Ramón de Soto, per encàrrec de l’Ajuntament de València, el Monument a les víctimes de les riuades va ser inaugurat l’octubre de 1982, coincidint amb la Pantanada de Tous i amb el 25 aniversari de la fatídica riuada de 1957.
El conjunt escultòric s’estén sobre una esplanada de grans lloses de pedra i està envoltat per una xicoteta graderia perimetral. Consta de dos elements principals a mode d’ales de 16 metres d’altura i amb una separació de 50 centímetres, que s’eleven sobre un safareig, flanquejades per una filera de xiprers i, segons la memòria del projecte, simbolitza “l’esperança nascuda de la tenacitat emergint del desastre de les aigües”.
Segons informa el Servei de Patrimoni Històric i Artístic, el Monument presenta en l’actualitat una sèrie de patologies, habituals pel pas dels anys en construccions de formigó armat exposades a les inclemències del temps i sotmeses a importants humitats, per estar parcialment submergit en l’aigua.
Aquests danys produeixen una deterioració, agreujada per l’altura i inclinació del monument, com és l’oxidació de les armadures i dels reforços interiors d’acer, així com el despreniment del recobriment del formigó, deixant les mateixes a la intempèrie i accelerant la seua corrosió.
En una primera inspecció visual recentment realitzada, els tècnics municipals han detectat que, en diferents punts del monument, sobretot en la part superior de les ales, està començant a marcar-se una línia de despreniment del formigó, sense que siga possible saber-se encara l’abast exacte dels danys.
Així mateix, en la cara interior d’una de les ales s’observa que el compactat del formigó no va ser l’adequat en l’execució del monument i ara, amb el pas del temps, s’ha convertit en un focus de permeabilitat per a l’entrada d’humitat i d’aigua, per la qual cosa, més de 40 anys després de la seua creació, es dedueix que existiran danys en l’armadura que no es poden veure a simple vista per la xicoteta separació entre les ales.
