La coneguda com a «Llei de Nets» (una norma aprovada en 2022) ha permés que milers de descendents d’espanyols que vivien fora del país obtingueren el passaport i la nacionalitat espanyola.
Tanmateix, s’ha generat una gran controvèrsia sobre si totes aquestes persones tenen dret a votar immediatament des de l’estranger.
Ara, el Tribunal Suprem ha decidit congelar i suspendre provisionalment la seua inscripció en el cens electoral de l’exterior (CERA).
Això significa que més de 160.000 ciutadans que ja tenen la seua nacionalitat no podran votar en les pròximes eleccions des de fora d’Espanya fins que la justícia resolga definitivament el cas.
Aquesta mesura dels jutges ve d’un recurs presentat pel Partit Popular (PP) i Vox (juntament amb l’entitat Iustitia Europa), i amb el cual el PSOE no está d’acord.
Segons aquestes formacions polítiques, la manera en què el Govern va aplicar la norma era il·legal perquè –en la seua opinió– es van donar nacionalitats sense comprovar de manera estricta que foren vertaders descendents d’exiliats polítics.
Des del PP i Vox defensen que aquesta decisió judicial és necessària per a «protegir la puresa de les eleccions» i evitar que es puga alterar el resultat electoral amb un cens irregular.
Per la seua banda, el Partit Socialista (PSOE) i el Govern han criticat durament la decisió judicial i l’actitud de l’oposició.
Els socialistes consideren que es tracta d’una mesura profundament injusta que viola el dret fonamental al vot de ciutadans que ja són espanyols de ple dret.
Des del PSOE acusen el PP i Vox de voler «destruir drets» i de bloquejar el sufragi als descendents dels qui van haver de fugir d’Espanya, per la qual cosa continuaran lluitant en els tribunals per a defensar que aquests ciutadans puguen votar.
Així doncs, la controvèrsia deixa un panorama dividit: d’una banda, els qui defensen el control i la legalitat estricta del cens electoral;
d’altra, els qui reclamen que cap ciutadà amb nacionalitat reconeguda es quede sense poder exercir un dret tan bàsic com el vot.
Una incertesa jurídica que planteja un fort debat sobre la taula de cara a les properes eleccions generals el proper diumenge 29 de novembre.