L’organització agrària demana a la Generalitat una actuació coordinada davant els efectes de l’abandonament agrari

Les parcel·les sense manteniment provoquen plagues, males herbes, risc d’incendis i perjudicis a les explotacions professionals

LA UNIÓ Llauradora i Ramadera ha reclamat a la Generalitat Valenciana la posada en marxa urgent d’un Pla Valencià d’Actuació sobre les parcel·les agràries abandonades, infrautilitzades o sense manteniment adequat, amb l’objectiu de reduir els riscos fitosanitaris, ambientals i territorials que generen sobre les explotacions agràries i l’interés general.

L’organització assenyala que la Comunitat Valenciana patix des de fa anys un procés continuat de regressió de l’activitat agrària, provocat per factors com la baixa rendibilitat, l’envelliment dels titulars, la falta de relleu generacional o la fragmentació de la propietat. No obstant això, posa especial atenció en aquelles parcel·les abandonades que provoquen externalitats negatives sobre tercers i sobre el conjunt del territori.

Entre els principals problemes detectats destaquen la proliferació de plagues i malalties vegetals, l’expansió de males herbes i espècies invasores, l’increment dels costos per a les explotacions confrontants, la pèrdua d’eficàcia dels tractaments fitosanitaris col·lectius i l’augment del risc d’incendis, especialment en zones pròximes a espais forestals.

LA UNIÓ recorda que existix una base legal suficient, tant europea com estatal i autonòmica, que permet a les administracions actuar davant situacions de risc fitosanitari o degradació ambiental. En este sentit, cita el Reglament Europeu de Sanitat Vegetal, la Llei estatal de Sanitat Vegetal i la Llei d’Estructures Agràries de la Comunitat Valenciana.

L’organització aposta per superar l’actual model basat principalment en denúncies particulars i avançar cap a un sistema preventiu sustentat en ferramentes tecnològiques com la teledetecció, el SIGPAC i els sistemes d’informació geogràfica per a detectar de manera anticipada les parcel·les problemàtiques.

Entre les mesures proposades figuren l’elaboració d’un protocol autonòmic específic, la creació d’un sistema estable de detecció precoç, la coordinació entre Generalitat i ajuntaments, actuacions inspectores prioritàries, mecanismes d’execució subsidiària davant incompliments i l’impuls d’instruments com els bancs de terres, els arrendaments agraris o les fórmules de gestió agrupada.

A més, LA UNIÓ planteja la constitució d’un grup tècnic permanent de seguiment amb participació de l’administració autonòmica, els ajuntaments i les organitzacions professionals agràries representatives.

Segons l’organització, esta problemàtica ha deixat de ser una qüestió estrictament privada i s’ha convertit en un assumpte d’interés públic, estretament relacionat amb la sanitat vegetal, la prevenció d’incendis, la protecció del territori i la viabilitat de l’agricultura professional valenciana.