El sector agroalimentari valencià va facturar l’any passat més de 2.533 milions d’euros, un 4,9% més que l’exercici anterior.

Tot i l’èxit econòmic i el pes de les exportacions, que superen els 1.000 milions d’euros, el president de la Federació, Cirilo Arnandis, ha advertit dels riscos de la geopolítica actual.

La guerra comercial impulsada per Donald Trump posa en perill l’estabilitat de l’Organització Comuna de Mercats (OCM) i amenaça la vocació exportadora del sector.

Davant d’aquest escenari de tensions internacionals i l’augment dels costos energètics, la unió de les cooperatives es considera clau. L’informe socioeconòmic destaca que les 243 cooperatives associades representen el 99% de la facturació total del sector. El repte passa per la integració i una major capacitat de negociació en origen per competir amb les grans cadenes.

El futur del camp, però, també depén del relleu generacional. L’informe alerta que els socis menors de 40 anys han baixat fins al 13%, fet que preocupa el sector per la continuïtat de les explotacions.

El conseller d’Agricultura, Miguel Barrachina, ha clausurat l’acte amb el compromís de la Generalitat d’una inversió de 50 milions d’euros per a la modernització de les estructures agràries.

Segons el titular d’Agricultura, la digitalització i les noves tecnologies com els drons o la sensorització de parcel·les són claus per augmentar la competitivitat i reduir costos.

Malgrat les dificultats recents, com la recuperació post-DANA, el sector manté un superàvit comercial de 1.200 milions d’euros, sustentat en l’alta qualitat dels productes valencians.

Amb una base social de més de 164.000 persones, el cooperativisme valencià es consolida com un motor econòmic dels municipis, tot i els reptes de futur en incertesa global i relleu generacional.